divendres, 30 d’abril del 2010

GLOSSARI, BARRI GÒTIC

Detritus: Producte resultant de l'esmicolament, la desintegració, d'un cos sòlid.

Claustre: Recinte, normalment quadrat, voltat de murs amb galeries cobertes i obertes vers el pati, que serveix de centre i comunicació a les principals dependències d'un monestir, d'una catedral, etc.

Necròpoli: Cementiri d'època prehistòrica o antiga.

Llòbrec: Fosc, tenebrós.

Criteri: Norma per a jutjar una cosa.

Deixebla: Persona que rep l'ensenyament d'un mestre.

Cura: Atenció a vetllar pel bé o pel bon estat d'algú o d'alguna cosa, a fer alguna cosa com cal.

Bohèmia: Dit de la vida precària i desordenada que porta un artista. Deslligat de les convencions socials.

Sinagoga: nom donat en el món greco-llatí al lloc de reunió per al culte jueu.

Timpà: A l'antiguitat clàssica, frontó.

Gàrgoles:
Canal sortint, per on vessa, a distància de la paret, l'aigua de pluja que cau sobre la teulada, la coberta, etc., d'un edifici.

Esmunyiu: lliscar, passar, escòrrer-se, per una estretor.

Emblemàtics: que representa a la manera d'un signe visible d'una idea, sovint, acompanyat d'una llegenda explicativa.

Eixam:
Gran munió de persones, animals o coses.

Orfebres:
artista que treballa objectes d'or, argent i altres metalls preciosos.

Munió: gran nombre de persones, animals o coses.

Policromades: de diferents colors.

Venir a “cuentu” (traducció):
venir al cas.

dijous, 29 d’abril del 2010

EIXAMPLE, ¿Cómo llegar?

Para estar a las 8:30 en la Casa Batlló, cogimos el tranvía des de Pont d’Esplugues hasta Palau Reial, allí hicimos trasbordo con el metro, línea 3 (la verde), hasta Paseo de Gracia.

Para volver desde la Sagrada Família, cogimos la parada de la Sagrada Familia, la línea 5 (la azul) hasta Pubilla Cases allí, andamos por la calle donde esta el hospital de Hospitalet y enseguida nos encontramos con la parada de tranvía Can Rigal, cogimos el tranvía hasta Pont d’Esplugues.

Pensamos que el metro es el transporte más adecuado para ir, pues te deja en frente de la Casa Batllo, y muy cerca del TRAM.

dimecres, 28 d’abril del 2010

EIXAMPLE, Mapa del itinerario

El recorrido que seguimos el dia 2 de Junio fue el siguiente:






Ver mapa más grande

dimarts, 27 d’abril del 2010

EIXAMPLE, Introducción

L’eixample se hizo a partir del llamado plan Cerdà. Éste fue un plan de reforma y ensanche de la ciudad de Barcelona que ocupó lugar en el 1860. Seguía criterios del plan hipodámico, con una estructura en cuadrícula, abierta e igualitaria. Fue creado por el ingeniero Ildefonso Cerdà y su aprobación fue seguida de una fuerte polémica por haber sido impuesto desde el gobierno del estado español en contra del plan de Antoni Rovira Trias.
El ensanche contemplado en el plan de Cerdà se desplegaba sobre una inmensa superficie que estaba libre de construcciones al ser considerada zona militar estratégica. Proponía una cuadrícula continua de manzanas de 113,3 metros desde el Besós hasta Montjuïc, con calles de 20, 30 y 60 metros con una altura máxima de construcción de 16 metros. La diferencia o novedad en la aplicación del plan hipodámico consistía en qué las manzanas tenían chaflanes de 45º para permitir una mejor visibilidad. El desarrollo del plan duró casi un siglo. A lo largo de todo este tiempo el plan se ha ido transformando y muchas de sus directrices no se aplicaron.

En una parte de l’eixample se forma un trapecio entre las calles Passeig de Gràcia y el Passeig de Sant Joan, la Gran Via y la Diagonal. El perímetro aproximado del trapecio es de 3250m, y el área es de 1,45km² y se le puede nombrar “quadrat d’or”.
El “quadrat d’or” es la síntesis de la exposición que se realizó en La Pedrera de junio a noviembre de 1990. El espacio que hay entre el Passeig de Gràcia y el Passeig de Sant Joan, la Gran Via y la Diagonal de Barcelona puede ser considerado un espacio urbano privilegiado.



En nuestro pueblo, Espulgues de Llobregat, podemos observar que esta relacionado con la arquitectura modernista. En l’eixample hay muchos edificios con baldosas que se hicieron en la fabrica Pujol i Bausis, también conocida como “La Rajoleta”.




La Fábrica de Pujol i Bausis se creó en 1858 y fue cerrada en 1960.

En éste itinerario podemos observar baldosas de la Fabrica de Pujol i Bausis, algunos de los edificios són Casa Batlló, Casa Amatller.



Les principales características del modernismo arquitectónico son:

  • La inspiración en la naturaleza y el uso profuso de elementos de origen natural pero con preferencia en los vegetales y las formas redondeadas de tipo orgánico entrelazándose con el motivo central.
  • La libertad en usar motivos de tipo exótico que se ve en el gusto por la curva.
  • Hay también una tendencia en el estilo de los motivos, siendo menos frecuente la representación realista de éstos.
  • Una fuerte tendencia al uso de imágenes femeninas con un aprovechamiento generoso de las ondas en los cabellos y los pliegues de las vestimentas.
  • El uso de la línea curva y la asimetría, tanto en las plantas y alzados de los edificios como en la decoración.


dilluns, 26 d’abril del 2010

EIXAMPLE, Itinerario parte 1

La Illa de la Discordia es un conjunto de casas formado por tres edificios modernistas construidos en 1875 (Casa Batlló de Antoni Gaudi) 1898 (Casa Amatller de Josep Puig i Cadafalch) 1902 (Casa Lleó i Morera de Lluís Doménech i Montaner). La diferencia entre estas fachadas y las demás se observa en que son más vivas y tienen más ornamentos. Las demás son sencillas.



En el coronamiento de la fachada de la Casa Batlló, se representa un dragón.

En la fachada de la casa Amatller se ve la representación de Sant Jordi. También hay la figura de un héroe que esta ahogando a una serpiente enorme o un dragón. Esta figura hace referencia a los héroes de la mitología griega “matadores de dragones”.
También encontramos unas farolas muy emblemáticas en el Paseo de Gracia.


diumenge, 25 d’abril del 2010

EIXAMPLE, Itinerario parte 2

Por el pasaje de Permanyer nos dimos cuenta de que las casas eran adosadas, todas en serie y con un pequeño jardín en la entrada.

En la calle Roger de Llúria encontramos una entrada que nos permitió visitar el interior de una isla de casas, dentro de la cual se encontraba la Torre de les Aigües que antiguamente servía para el aprovechamiento del agua del subsuelo.

Las condiciones de vida en la isla de casas por el interior son mejores que las del exterior porque no hay ruido de coches, ni de gente paseando por la calle, ni de obras… Es muy tranquilo.

En la calle Aragó encontramos la iglesia gótica de la Concepció. Se tiene que pasar por la calle de Llúria para ver el claustro. La situación primitiva de ésta iglesia era el Monasterio femenino Maria de Jonqueres y fue trasladada a su lugar actual en 1888. El traslado duró 17 años.

Éste templo estaba situado en la actual calle Junqueras. Cuando Isabel II fue destronada, los dirigentes revolucionarios de la ciudad decretaron la demolición del monasterio. Intentando conseguir que aquel tesoro artístico no desapareciera, se consiguió que el Ayuntamiento cediera sus piedras y se trasladara a su ubicación actual. La reconstrucción se llevó a término desde el 1869.

En la calle Bruc encontramos unos chaflanes muy curiosos como el Conserva torio Superior Municipal de Música.

Llegamos a “La Casa de les Punxes”. Este nombre popular hace referencia a los pinchos que tiene en el techo.

dissabte, 24 d’abril del 2010

EIXAMPLE, Itinerario parte 3

Nos acercamos a uno de los edificios más famosos del arquitecto modernista Antoni Gaudí, La Pedrera.

Antes de entrar, miramos el suelo de la calle, y allí observamos unas baldosas modernistas con forma poligonal.


La Pedrera un realidad tiene otro nombre, Casa Milà, pero en el momento en que se construyó, a la gente no le gustaba demasiado el edificio, y entre los materiales y el ruido que hacía la obra, muchos decían que parecía una pedrera.

Gaudí fue un arquitecto con un sentido innato de la geometría y el volumen, así como una gran capacidad imaginativa que le permitía proyectar mentalmente la mayoría de sus obras antes de pasarlas a planos. De hecho, pocas veces realizaba planos detallados de sus obras; prefería recrearlos sobre maquetas tridimensionales, moldeando todos los detalles según los iba ideando mentalmente. En otras ocasiones, iba improvisando sobre la marcha, dando instrucciones a sus colaboradores sobre lo que tenían que hacer. Sus obras más importantes son:


-Casa Milà.








-Cripta de la Colonia Güell.


Los elementos artísticos y artesanales que se encuentran en el edificio representan algunas de las formas que puedes ver y diferenciar en la naturaleza. Los balcones tienen forma de hojas, la fachada tiene forma de olas o de dunas, las baldosas de la calle tienen forma de colmenas, la puerta principal y las mirillas de casa piso tienen forma de el caparazón de tortuga…etc.

Las pinturas en el techo del patio interior son de colores verdes, rojos, amarillos; tiene formas curvas i representa las hojas, el campo…

El resto del edificio esta hecho de piedra.

Actualmente en este edificio se puede visitar la planta principal, un piso (apartamento), las golfas y el terrado.

Hay elementos que tienen forma geométrica como las baldosas del suelo de la calle, los helicoides en las chimeneas (Gaudí decía que si el humo subía helicoidalmente, era consecuente crear una chimenea helicoidal), las parábolas de las golfas (El razonamiento de Gaudí fue una cuerda o cadena suspendida entre dos puntos con la misma carga distribuida).

La diferencia fundamental de La Pedrera y las otras fachadas modernistas del Paseo de Gracia es que, en ésta, nada es recto, todo tiene curvas y se encuentran elementos hechos con formas naturales. Por eso es tan fácil diferenciarla de los demás edificios.




divendres, 23 d’abril del 2010

EIXAMPLE, Itinerario parte 4

Nos alejamos de La Pedrera y fuimos a la Sagrada Familia.

El Templo Expiatorio de la Sagrada Familia es una iglesia monumental iniciada el 19 de marzo de 1882 a partir del proyecto del arquitecto Francisco de Paula del Villar (1828-1901).
A finales del 1883 se encargó a Gaudí la continuación de las obras, tarea que no dejó hasta su muerte, el 1926. A partir de entonces, varios arquitectos han continuado la obra siguiendo la idea original de Gaudí.

El edificio está sito en el centro de Barcelona, y con los años se ha transformado en uno de los signos de identidad más universales de la ciudad y del país. Anualmente es visitado por millones de personas y son muchas también las que estudian su contenido arquitectónico y religioso.

El templo siempre ha sido expiatorio; es decir que, desde los inicios se construye a partir de donativos. En este sentido, el mismo Gaudí dijo: «El Templo Expiatorio de la Sagrada Familia lo hace el pueblo. Es una obra que está a manos de Dios y en la voluntad del pueblo». La construcción continúa y se podría acabar durante el primer tercio del siglo XXI.

Fachada de la Gloria: Fachada principal del Templo orientada a sudeste de cara al mar y formada por cuatro torres que quedan unidas por un grande un pórtico o nártex.





Fachada del Nacimiento: Fachada del transepto orientada a la este y formada por cuatro torres con tres portaladas. Es dedicada al nacimiento de Jesús y fue la primera al ser construida, con la intervención directa de Gaudí.


Fachada de la Pasión: Fachada del transepto orientada al oeste, formada por cuatro torres unidas por un gran soportal, y dedicada a la pasión y resurrección de Cristo.

Desde el 1986, el escultor Josep Maria Subirachs es el encargado de llevar a término la obra escultórica a la fachada de la Pasión, que ha ido ejecutante según su estilo personal a lo largo de veinte años.

El 2001 se completa el ventanal central de la fachada de la Pasión y se coloca un vitral dedicado a la resurrección, obra de Joan Vila-Grau. También se acaban las cuatro columnas del centro del crucero.

Durante el 2002, el escultor Josep Maria Subirachs hace el proyecto del muro de los patriarcas y profetas que Disfruté sitúa al soportal de la fachada de la Pasión, y al 2005 se coloca la escultura de la Ascensión entre las torres de esta fachada. Paralelamente, se sitúan a los ventanales de la nave central los símbolos eucarísticos del pan y del vino realizado por el escultor japonés Etsuro Sotoo.

dijous, 22 d’abril del 2010

VÍDEOS SOBRE L'EIXAMPLE





dimecres, 21 d’abril del 2010

LES RAMBLES, Com arribar?

El dia 2 de Juny, havíem quedat amb els professors a les 8:45 a la Font de Canaletes.

Per arribar al nostre destí a l'hora indicada, vàrem quedar a les 8 a la parada del TRAM de Pont d'Esplugues. Vam agafar-lo fins a Palau Reial, i allà, vam pujar-nos al Metro (Línia verda) fins a Catalunya.

Per tornar, des del Passeig Marítim, vam agafar de nou la Línea verda (de Drassanes a Palau Reial), i allà vam agafar el TRAM fins a Pont d’Esplugues.

Pensem que el metro és el transport més indicat per anar fins la Rambla de Canaletes i tornar, ja que és molt directe, et deixa just davant de la font.

dimarts, 20 d’abril del 2010

LES RAMBLES, Mapa del itinerari

Aquest és el recorregut que varem haver de recorrer tercer dia del nostre credit:


Ver mapa más grande

dilluns, 19 d’abril del 2010

LES RAMBLES, Introducció

Qualsevol persona que vulgui visitar amb totalitat la ciutat de Barcelona, ha de passejar per l’emblemàtic passeig de La Rambla, que va des de Plaça Catalunya fins al Port Vell. Aquest passeig és ple de vida, tant de dia com de nit. Les parades de flors i ocells, les estàtues humanes i les botigues li donen personalitat.


Ramblejant, es poden contemplar diversos edificis d’interès com el Palau de la Virreina, la Boqueria o el Liceu. Però no tot està al mig de les Rambles, doncs endinsant-te pels seus carrers, hi pots trobar llocs amb encant, com la Plaça Reial. I es que, aquest passeig, sorprèn fins al final, ja que s’hi aixeca el monument a Colom i el Museu Marítim.

Antigament hi passava la riera d’en Malla, però amb la construcció de la muralla del Raval (segle XV), es va desviar cap al nord. Per això, la paraula “rambla” té dos significats relacionats entre sí. Un diu que una rambla és un llit de riu o de torrent cobert d’arena o de pedres procedents de les avingudes, i l’altre que es tracta d’un camí destinat a passeig, generalment obert per un antic llit de riu o de torrent. La relació entre els dos significats, és que en les dues definicions es tracta d’un llit de riu o d’un torrent. La Rambla de Barcelona per la seva llargaria, rep diversos noms depenent del lloc on es troba. Aquesta, pel nord, neix amb el nom de Rambla de Catalunya, travessa la Plaça Catalunya i deriva a Rambla de Canaletes, perquè allà es troba l’emblemàtica font. Més avall s’anomena Rambla dels Estudis, ja que en aquest tram es troba la Reial Academia de Ciència i d’Art de Barcelona. Cap al sud es transforma en la Rambla de Sant Josep, perquè aquí trobem el Mercat de Sant Josep. Baixant, trobem la Rambla dels Caputxins i ja cap al final arribem la Rambla de Santa Mònica, que rep aquest nom perquè un dels carres que la tallen s'anomena Carrer de Santa Mònica. Al final de tot, prop del mar, tot passant pel monument a Colom trobem la Rambla de Mar. Aquest carrer tant concorregut fa aproximadament uns 1200m (1.2km).

diumenge, 18 d’abril del 2010

LES RAMBLES, Itinerari part 1

Només arribar, vam topar-nos amb la Font de Canaletes, situada a la rambla que té aquest Al terra i trobem una dita que diu:

“SI BEVEU AIGUA
DE LA FONT DE CANALETES
SEMPRE MÉS SEREU
UNS ENAMORATS DE BARCELONA.
I PER LLUNY QUE US N’ANEU
TORNAREU SEMPRE.”

Aquesta font, però, és coneguda per ser el lloc de celebració de les victòries del Futbol Club Barcelona. El motiu de què sigui aquesta font el lloc de celebració, ve dels anys 30, quan els aficionats del futbol català, anaven a la redacció del diari La Rambla, per llegir els resultats, escrits en una pissarra davant de la font.

Més tard, agafant el carrer del pintor Furtuny anem a parar al Museu MACBA (Museu d’Art Contemporani de Barcelona) i al CCCB (Centre de Cultura Contemporània de Barcelona). El MACBA és museu que, com diu el seu nom s’hi exposen obres d’art contemporani. Va ser construit per Richard Meier al 1987, encara que no va ser inaugurat fins el 28 de novembre de 1995. La estructura del edifici és molt fàcil d’identificar, ja que és totalment blanc, amb unes finestres centrals que donen a unes escales. Destaca que a la dreta trobem un edifici que sobresurt de la façana. Actualment s’hi expossa “Amb probabilitat de ser vist”. Dorothee i Konrad Fischer. Arxius d’una actitud, que s’expossarà fins al 12 d’octubre de 2010.




En el CCCB també s’hi exposen obres contemporànies. Aquest va ser inaugurat el 25 de febrer de 1994, la construcció la van dur a terme els arquitectes Helio Piñón i Albert Viapla. Aquest edifici compta amb un auditori, llibreria, aules y sales amb diverses aplicacions. En aquest precís moment s’hi exposa Barcelona-València-Palma. Una història de confluència y divergències. La ciutat dels horrors. S’expossarà fins el 12 de setembre de 2010.


Un cop visitat els museus, vam visitar una església jusuíca, la de Betlem, aquesta va ser construida entre 1680 i 1732 per Josep Juli i P. Tortés, amb un estil barroc que es pot localitzar molt bé a la façana. L’església va ser destruida al 1936, però deu anys més tard, al 1946, va ser reconstruida.


Pel carrer del Carme vam tornar a La Rambla i vam endinsar per un carreró. A la dreta vam trobar un mural, aleshores vam saber que ens trobàvem al carrer Portaferrissa, que té aquest nom degut a que anteriorment es deia Porta Ferrica (per la porta de ferro que tenia), així que Porta Ferrica va anar derivant a Portaferrissa, el nom en que ara es coneix aquest carrer.


dissabte, 17 d’abril del 2010

LES RAMBLES, Itinerari part 2

Surtint ens toparem de cara amb l’emblemàtic Palau de la Virreina, aquest edifici té molta història, ja que el Virrei de Peru va encomandar construir-lo, però malauradament va morir quant encara esta en construcció i va deixar viuda a la seva esposa, la Virreina de Peru. Anys més tard quan van acabar de construir-lo se’l va quedar la Virreina, i per això s’anomena Palau de la Virreina, en onor a la Virreina peruana. Vem entrar i vem veure un pati molt lluminós a l’interior i dintre d’una vitrina ens vam trovar els gegants de Barcelona.


Baixant a la dreta, trovem el mercat de Sant Josep, més conegut com La Boqueria. És el mercat més gran i antic que hi ha a Barcelona, estracta d’un edifici cobert amb diferents carrers que es comuniquen entre ells, té 2583 m², ens els quals hi podem trobar més de 300 parades, en una d’elles serveixen la beguda més coneguda a tota La Boqueria, el biberó, que és café amb una mica de llet condensada.



Després de delaitar-nos amb la diversitat de colors vem sortir a La Rambla, i quant anavem baixant ens vam adornar de que sota els nostres peus es trobava una obra de Joan Miró “Pla de l’Ós”.





Seguint per les Rambles arribarem al Liceu que és un teatre d’òpera. Va ser construït al 1847 i va ser considerat un dels millors teatres d’Europa, malauradament al 1994 es va cremar l’auditori i l’escenari. El nou Liceu fou inaugurat al 2000 amb la millora de les instal·lacions, però amb l’antiga façana. Aqui van actuar grans cantants d’òpera com Montserrat Caballé, Josep Carreras o Jaume Aragall.

A la Plaça Reial hi trobem uns fanals força peculiars, no eren com els de les Rambles, hi havien més (lamparas dstas raras) i estava més decorat, eren uns fanals fets per Antoni Gaudí i Cornet al 1879. Al velll mig de la plaça trovem una font on hi han les tres escultures de les Tres Gràcies.
Les Tres Gràcies són les filles de Zeus i de la nimfa Eurinome, els seus noms eren Aglae, Eufrosine i Talia. Eren les deesses de la bellessa, del encanteri i l’alegria.




La Universitat de Pompeu Fabra és una de les millors universitats de Barcelona, a més no només hi ha una sino set més, contant aquesta n’hi han vuit. Quatres són plúbliques Pompeu Fabra, la Universitat de Barcelona (UB), la Universitat Autonòmica de Barcelona (UAB) i la Universitat Politècnica de Barcelona (UPC). I tres de privades la Universitat Ramon Llull (URL), Universitat Abat Oliva (UAO-CEU) i Universitat Internacional de Barcelona (UIB).


Més tard vem arribar al edifici de Drassanes, que es on es construeixen i reparen els vaixells. Es van contruir al segle XII, allà també podem trovar el Museu Maritim de Barcelona.



Al final de la Rambla vem trovar a un gran monument, Colom. Aquesta escultura senyala cap a la Índia, que era cap a on volia anar, però anant cap l’est hi havia molts contravandintes, Colom va ser un pioner i va decir anar cap a l’oest perquè així arribaria a l’Índia igualment (encara que ell no savia que en mig hi havia un altre continent). La dada curiosa, es que Colom va morir pensant que ell havia estat a la Índia.

Aleshores ens vam posar a fer-nos fotos als lleons, després de fer-nos-les, vam baixar, però jo em vaig quedar encallada amb la pota del lleó i em va costar molt baixar.

divendres, 16 d’abril del 2010

LES RAMBLES, Itinerari part 3

Ens vam dirigir cap al mar i vam veure unes embarcacións que passegen des de 1888, les Golondrines.


Llavors vam creuar el pont, i ens vem topar amb el Maremagnum. Però si aguessim anat fa deu anys aguessim trovat un espai per duur a terme competicions de vela dels Jocs Olímpics.





Ens vem dirigir al Palau de Mar on es troba el Museu d’Història de Catalunya i el Departament d’acció social i ciutadana.