LES RAMBLES, Com arribar?

El dia 2 de Juny, havíem quedat amb els professors a les 8:45 a la Font de Canaletes.

Per arribar al nostre destí a l'hora indicada, vàrem quedar a les 8 a la parada del TRAM de Pont d'Esplugues. Vam agafar-lo fins a Palau Reial, i allà, vam pujar-nos al Metro (Línia verda) fins a Catalunya.

Per tornar, des del Passeig Marítim, vam agafar de nou la Línea verda (de Drassanes a Palau Reial), i allà vam agafar el TRAM fins a Pont d’Esplugues.

Pensem que el metro és el transport més indicat per anar fins la Rambla de Canaletes i tornar, ja que és molt directe, et deixa just davant de la font.

LES RAMBLES, Mapa del itinerari

Aquest és el recorregut que varem haver de recorrer tercer dia del nostre credit:


Ver mapa más grande

LES RAMBLES, Introducció

Qualsevol persona que vulgui visitar amb totalitat la ciutat de Barcelona, ha de passejar per l’emblemàtic passeig de La Rambla, que va des de Plaça Catalunya fins al Port Vell. Aquest passeig és ple de vida, tant de dia com de nit. Les parades de flors i ocells, les estàtues humanes i les botigues li donen personalitat.

Ramblejant, es poden contemplar diversos edificis d’interès com el Palau de la Virreina, la Boqueria o el Liceu. Però no tot està al mig de les Rambles, doncs endinsant-te pels seus carrers, hi pots trobar llocs amb encant, com la Plaça Reial. I es que, aquest passeig, sorprèn fins al final, ja que s’hi aixeca el monument a Colom i el Museu Marítim.

Antigament hi passava la riera d’en Malla, però amb la construcció de la muralla del Raval (segle XV), es va desviar cap al nord. Per això, la paraula “rambla” té dos significats relacionats entre sí. Un diu que una rambla és un llit de riu o de torrent cobert d’arena o de pedres procedents de les avingudes, i l’altre que es tracta d’un camí destinat a passeig, generalment obert per un antic llit de riu o de torrent. La relació entre els dos significats, és que en les dues definicions es tracta d’un llit de riu o d’un torrent. La Rambla de Barcelona per la seva llargaria, rep diversos noms depenent del lloc on es troba. Aquesta, pel nord, neix amb el nom de Rambla de Catalunya, travessa la Plaça Catalunya i deriva a Rambla de Canaletes, perquè allà es troba l’emblemàtica font. Més avall s’anomena Rambla dels Estudis, ja que en aquest tram es troba la Reial Academia de Ciència i d’Art de Barcelona. Cap al sud es transforma en la Rambla de Sant Josep, perquè aquí trobem el Mercat de Sant Josep. Baixant, trobem la Rambla dels Caputxins i ja cap al final arribem la Rambla de Santa Mònica, que rep aquest nom perquè un dels carres que la tallen s'anomena Carrer de Santa Mònica. Al final de tot, prop del mar, tot passant pel monument a Colom trobem la Rambla de Mar. Aquest carrer tant concorregut fa aproximadament uns 1200m (1.2km).

LES RAMBLES, Itinerari part 1

Només arribar, vam topar-nos amb la Font de Canaletes, situada a la rambla que té aquest Al terra i trobem una dita que diu:

“SI BEVEU AIGUA
DE LA FONT DE CANALETES
SEMPRE MÉS SEREU
UNS ENAMORATS DE BARCELONA.
I PER LLUNY QUE US N’ANEU
TORNAREU SEMPRE.”

Aquesta font, però, és coneguda per ser el lloc de celebració de les victòries del Futbol Club Barcelona. El motiu de què sigui aquesta font el lloc de celebració, ve dels anys 30, quan els aficionats del futbol català, anaven a la redacció del diari La Rambla, per llegir els resultats, escrits en una pissarra davant de la font.

Més tard, agafant el carrer del pintor Furtuny anem a parar al Museu MACBA (Museu d’Art Contemporani de Barcelona) i al CCCB (Centre de Cultura Contemporània de Barcelona). El MACBA és museu que, com diu el seu nom s’hi exposen obres d’art contemporani. Va ser construit per Richard Meier al 1987, encara que no va ser inaugurat fins el 28 de novembre de 1995. La estructura del edifici és molt fàcil d’identificar, ja que és totalment blanc, amb unes finestres centrals que donen a unes escales. Destaca que a la dreta trobem un edifici que sobresurt de la façana. Actualment s’hi expossa “Amb probabilitat de ser vist”. Dorothee i Konrad Fischer. Arxius d’una actitud, que s’expossarà fins al 12 d’octubre de 2010.

En el CCCB també s’hi exposen obres contemporànies. Aquest va ser inaugurat el 25 de febrer de 1994, la construcció la van dur a terme els arquitectes Helio Piñón i Albert Viapla. Aquest edifici compta amb un auditori, llibreria, aules y sales amb diverses aplicacions. En aquest precís moment s’hi exposa Barcelona-València-Palma. Una història de confluència y divergències. La ciutat dels horrors. S’expossarà fins el 12 de setembre de 2010.

Un cop visitat els museus, vam visitar una església jusuíca, la de Betlem, aquesta va ser construida entre 1680 i 1732 per Josep Juli i P. Tortés, amb un estil barroc que es pot localitzar molt bé a la façana. L’església va ser destruida al 1936, però deu anys més tard, al 1946, va ser reconstruida.

Pel carrer del Carme vam tornar a La Rambla i vam endinsar per un carreró. A la dreta vam trobar un mural, aleshores vam saber que ens trobàvem al carrer Portaferrissa, que té aquest nom degut a que anteriorment es deia Porta Ferrica (per la porta de ferro que tenia), així que Porta Ferrica va anar derivant a Portaferrissa, el nom en que ara es coneix aquest carrer.

LES RAMBLES, Itinerari part 2

Surtint ens toparem de cara amb l’emblemàtic Palau de la Virreina, aquest edifici té molta història, ja que el Virrei de Peru va encomandar construir-lo, però malauradament va morir quant encara esta en construcció i va deixar viuda a la seva esposa, la Virreina de Peru. Anys més tard quan van acabar de construir-lo se’l va quedar la Virreina, i per això s’anomena Palau de la Virreina, en onor a la Virreina peruana. Vem entrar i vem veure un pati molt lluminós a l’interior i dintre d’una vitrina ens vam trovar els gegants de Barcelona.

Baixant a la dreta, trovem el mercat de Sant Josep, més conegut com La Boqueria. És el mercat més gran i antic que hi ha a Barcelona, estracta d’un edifici cobert amb diferents carrers que es comuniquen entre ells, té 2583 m², ens els quals hi podem trobar més de 300 parades, en una d’elles serveixen la beguda més coneguda a tota La Boqueria, el biberó, que és café amb una mica de llet condensada.

Després de delaitar-nos amb la diversitat de colors vem sortir a La Rambla, i quant anavem baixant ens vam adornar de que sota els nostres peus es trobava una obra de Joan Miró “Pla de l’Ós”.

Seguint per les Rambles arribarem al Liceu que és un teatre d’òpera. Va ser construït al 1847 i va ser considerat un dels millors teatres d’Europa, malauradament al 1994 es va cremar l’auditori i l’escenari. El nou Liceu fou inaugurat al 2000 amb la millora de les instal·lacions, però amb l’antiga façana. Aqui van actuar grans cantants d’òpera com Montserrat Caballé, Josep Carreras o Jaume Aragall.

A la Plaça Reial hi trobem uns fanals força peculiars, no eren com els de les Rambles, hi havien més (lamparas dstas raras) i estava més decorat, eren uns fanals fets per Antoni Gaudí i Cornet al 1879. Al velll mig de la plaça trovem una font on hi han les tres escultures de les Tres Gràcies.
Les Tres Gràcies són les filles de Zeus i de la nimfa Eurinome, els seus noms eren Aglae, Eufrosine i Talia. Eren les deesses de la bellessa, del encanteri i l’alegria.

La Universitat de Pompeu Fabra és una de les millors universitats de Barcelona, a més no només hi ha una sino set més, contant aquesta n’hi han vuit. Quatres són plúbliques Pompeu Fabra, la Universitat de Barcelona (UB), la Universitat Autonòmica de Barcelona (UAB) i la Universitat Politècnica de Barcelona (UPC). I tres de privades la Universitat Ramon Llull (URL), Universitat Abat Oliva (UAO-CEU) i Universitat Internacional de Barcelona (UIB).

Més tard vem arribar al edifici de Drassanes, que es on es construeixen i reparen els vaixells. Es van contruir al segle XII, allà també podem trovar el Museu Maritim de Barcelona.

Al final de la Rambla vem trovar a un gran monument, Colom. Aquesta escultura senyala cap a la Índia, que era cap a on volia anar, però anant cap l’est hi havia molts contravandintes, Colom va ser un pioner i va decir anar cap a l’oest perquè així arribaria a l’Índia igualment (encara que ell no savia que en mig hi havia un altre continent). La dada curiosa, es que Colom va morir pensant que ell havia estat a la Índia.

Aleshores ens vam posar a fer-nos fotos als lleons, després de fer-nos-les, vam baixar, però jo em vaig quedar encallada amb la pota del lleó i em va costar molt baixar.

LES RAMBLES, Itinerari part 3

Ens vam dirigir cap al mar i vam veure unes embarcacións que passegen des de 1888, les Golondrines.

Llavors vam creuar el pont, i ens vem topar amb el Maremagnum. Però si aguessim anat fa deu anys aguessim trovat un espai per duur a terme competicions de vela dels Jocs Olímpics.

Ens vem dirigir al Palau de Mar on es troba el Museu d’Història de Catalunya i el Departament d’acció social i ciutadana.

VÍDEOS DE LES RAMBLES