LA FESTIVITAT DEL CORPUS
L’Ajuntament de Barcelona, al costat de la Catedral de Barcelona, com fa molts anys vol recuperar per a tots els ciutadans una de les festes més antigues i lluïdes que al llarg de l’historia s’ha celebrat a la ciutat: el Corpus Christi. Això és celebra en dos aspectes més populars i participatius com: l’ou com balla i la processó.
L’ou com balla és una de les tradicions més singulars de Barcelona que des de 1637 ha distingit la diada, és un costum consistent a fer ballar un ou als brolladors de claustres, patis i jardins; com el claustre de la Catedral i el pati de la Casa de l’Ardiaca.
El costum de ballar l’ou en un brollador s’ha estès a moltes d’altres fonts d’edificis públics, religiosos i privats. Aquest joc d’aigua, d’origen discutit, té diverses interpretacions: tant s’ha interpretat com la representació de l’exaltació de l’Eucaristia (l’ou), pel damunt del calze (la cistella que el recull i embolcalla el doll d’aigua, ricament guarnida de flors i cireres), com també s’ha volgut veure la representació de la plenitud de la primavera, l’esclat de la fecunditat, la vida que reneix i, també hi ha qui creu que va néixer com un entreteniment dels nobles del carrer Montcada per esperar el pas de la processó.
L’Ajuntament de Barcelona, al costat de la Catedral de Barcelona, com fa molts anys vol recuperar per a tots els ciutadans una de les festes més antigues i lluïdes que al llarg de l’historia s’ha celebrat a la ciutat: el Corpus Christi. Això és celebra en dos aspectes més populars i participatius com: l’ou com balla i la processó.
L’ou com balla és una de les tradicions més singulars de Barcelona que des de 1637 ha distingit la diada, és un costum consistent a fer ballar un ou als brolladors de claustres, patis i jardins; com el claustre de la Catedral i el pati de la Casa de l’Ardiaca.
El costum de ballar l’ou en un brollador s’ha estès a moltes d’altres fonts d’edificis públics, religiosos i privats. Aquest joc d’aigua, d’origen discutit, té diverses interpretacions: tant s’ha interpretat com la representació de l’exaltació de l’Eucaristia (l’ou), pel damunt del calze (la cistella que el recull i embolcalla el doll d’aigua, ricament guarnida de flors i cireres), com també s’ha volgut veure la representació de la plenitud de la primavera, l’esclat de la fecunditat, la vida que reneix i, també hi ha qui creu que va néixer com un entreteniment dels nobles del carrer Montcada per esperar el pas de la processó.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada