Només arribar, vam topar-nos amb la Font de Canaletes, situada a la rambla que té aquest Al terra i trobem una dita que diu:
“SI BEVEU AIGUA
DE LA FONT DE CANALETES
SEMPRE MÉS SEREU
UNS ENAMORATS DE BARCELONA.
I PER LLUNY QUE US N’ANEU
TORNAREU SEMPRE.”
Aquesta font, però, és coneguda per ser el lloc de celebració de les victòries del Futbol Club Barcelona. El motiu de què sigui aquesta font el lloc de celebració, ve dels anys 30, quan els aficionats del futbol català, anaven a la redacció del diari La Rambla, per llegir els resultats, escrits en una pissarra davant de la font.
Més tard, agafant el carrer del pintor Furtuny anem a parar al Museu MACBA (Museu d’Art Contemporani de Barcelona) i al CCCB (Centre de Cultura Contemporània de Barcelona). El MACBA és museu que, com diu el seu nom s’hi exposen obres d’art contemporani. Va ser construit per Richard Meier al 1987, encara que no va ser inaugurat fins el 28 de novembre de 1995. La estructura del edifici és molt fàcil d’identificar, ja que és totalment blanc, amb unes finestres centrals que donen a unes escales. Destaca que a la dreta trobem un edifici que sobresurt de la façana. Actualment s’hi expossa “Amb probabilitat de ser vist”. Dorothee i Konrad Fischer. Arxius d’una actitud, que s’expossarà fins al 12 d’octubre de 2010.
“SI BEVEU AIGUA
DE LA FONT DE CANALETES
SEMPRE MÉS SEREU
UNS ENAMORATS DE BARCELONA.
I PER LLUNY QUE US N’ANEU
TORNAREU SEMPRE.”
Aquesta font, però, és coneguda per ser el lloc de celebració de les victòries del Futbol Club Barcelona. El motiu de què sigui aquesta font el lloc de celebració, ve dels anys 30, quan els aficionats del futbol català, anaven a la redacció del diari La Rambla, per llegir els resultats, escrits en una pissarra davant de la font.
Més tard, agafant el carrer del pintor Furtuny anem a parar al Museu MACBA (Museu d’Art Contemporani de Barcelona) i al CCCB (Centre de Cultura Contemporània de Barcelona). El MACBA és museu que, com diu el seu nom s’hi exposen obres d’art contemporani. Va ser construit per Richard Meier al 1987, encara que no va ser inaugurat fins el 28 de novembre de 1995. La estructura del edifici és molt fàcil d’identificar, ja que és totalment blanc, amb unes finestres centrals que donen a unes escales. Destaca que a la dreta trobem un edifici que sobresurt de la façana. Actualment s’hi expossa “Amb probabilitat de ser vist”. Dorothee i Konrad Fischer. Arxius d’una actitud, que s’expossarà fins al 12 d’octubre de 2010.
En el CCCB també s’hi exposen obres contemporànies. Aquest va ser inaugurat el 25 de febrer de 1994, la construcció la van dur a terme els arquitectes Helio Piñón i Albert Viapla. Aquest edifici compta amb un auditori, llibreria, aules y sales amb diverses aplicacions. En aquest precís moment s’hi exposa Barcelona-València-Palma. Una història de confluència y divergències. La ciutat dels horrors. S’expossarà fins el 12 de setembre de 2010.
Un cop visitat els museus, vam visitar una església jusuíca, la de Betlem, aquesta va ser construida entre 1680 i 1732 per Josep Juli i P. Tortés, amb un estil barroc que es pot localitzar molt bé a la façana. L’església va ser destruida al 1936, però deu anys més tard, al 1946, va ser reconstruida.
Pel carrer del Carme vam tornar a La Rambla i vam endinsar per un carreró. A la dreta vam trobar un mural, aleshores vam saber que ens trobàvem al carrer Portaferrissa, que té aquest nom degut a que anteriorment es deia Porta Ferrica (per la porta de ferro que tenia), així que Porta Ferrica va anar derivant a Portaferrissa, el nom en que ara es coneix aquest carrer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada