MONTJUÏC, Itinerari part 2

Des de Caixa Fòrum vam pujar per les escales mecàniques fins al Palau Nacional allà vam descobrir el MNAC (Museu Nacional d’Arts de Catalunya), un museu que comprèn totes les arts (escultura, pintura, arts de l'objecte, dibuixos, gravats, cartells, col·lecció de fotografia i col·lecció de numismàtica) i té la missió d'explicar un discurs global de l'art català, des del romànic fins a mitjan segle XX.

Des d’aquí vàrem poder contemplar les meravelloses vistes que hi havia cap a Plaça Espanya, una de les places més significatives de Barcelona, va ser construïda per motiu de l’Exposició Internacional de 1929, segons un projecte elaborat per Josep Puig i Guillem Busquets. Tot el recinte va ser remodelat l’any 1992.

També vam poder observar els dos edificis situats a banda i banda de l’Avinguda Mª Cristina on s’exposen fires i es fan activitats culturals.

En el mig de la plaça es troba la significativa font de Montjuïc, també anomenada Font Màgica. Conté unes espectaculars cascades i estanys i, a la part inferior, fileres de columnes lluminoses.

A la dreta, les escales mecàniques porten a l’Estadi Olímpic de Montjuïc, també anomenat Estadi Olímpic Lluís Companys, fou projectat per l'arquitecte Pere Domènech i Roura i inaugurat l'any 1929 amb motiu de l'Exposició Universal de Barcelona. La primera celebració atlètica va tindre lloc l’any 1930 amb la final del campionat de futbol de Espanya (la Copa del Rei) entre l’Atlètic de Bilbao i el reial Madrid, encara que el seu esdeveniment més important van ser les Olimpiades de l’any 1992.

L’any 1989 va ser reinagurat amb motiu de la copa del Món en Atletisme i tres anys més tard va ser l’escenari dels Jocs Olímpics de 1992, l’esdeveniment més important que a recorregut l’estadi.

Al costat de l’Estadi Olímpic podem trobar el Palau Sant Jordi, construït en motiu dels Jocs Olímpics de 1992 i va acollir les finals de handbol i voleibol i la competició de gimnàstica artística. A l’actualitat s’hi fan concerts.

En aquest recinte també es troba la Torre Calatrava, és una torre de telecomunicacions, obra de l'arquitecte i enginyer valencià Santiago Calatrava, va ser construïda entre 1989 i 1992 a l'anella olímpica de Montjuïc, mesura136 metres d'alçada i té un disseny innovador respecte la majoria de torres de comunicació ja que es diu que la seva silueta recorda el cos d'un atleta ajupint-se per recollir una medalla.

I per últim, l'INEFC fue és el Institut Nacional d’Educació

Física de Catalunya on es formen llicenciats en educació física i esport. Durant els Jocs Olímpics de Barcelona 92 va acollir les competicions de lluita lliure i grecoromana.